El Ripollès

Com a Conseller de Turisme del Bages és obvi que m’interessa conèixer el territori, la nostra comarca en tota la seva extensió. Però aprofitant que la Comarca del Bages també participa de l’Associació  Rutes del Romànic, que té com objectiu  promoure i donar a conèixer els valors artístics i culturals del romànic de les comarques del Ripollès i Osona i del Bages, he aprofitat aquest mes d’agost per reposar uns dies al bell mig del Ripollès, al poble de Vallfogona de Ripollès. I des d’allà perdre’m en alguns dels magnífics senders i rutes de la zona. He quedat impressionat de la magestuositat del paisatge. Des del mateix poble podem agafar el GR3 que ens portarà fins a Sant Joan de les Abadeses pel camí del Bisbe i Abat Oliba * (a Sant Joan de les Abadeses val la pena visitar el centre històric, i el monestir fundat per Guifré el Pilós l’any 885)

* L’abat Oliba (Besalú 971 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.

Ruta de la Font de la Tosca. Vallfogona de RipollèsPerò avui us vull fer cinc cèntims de la ruta de la font de la Tosca. És una ruta circular d’uns 5,5 Km que es pot fer sense massa complicacions (tot i que hi ha trams de fort desnivell), però val la pena per contemplar els seus gorgs d’aigües cristal·lines i la barreja de colors que ofereixen els seus boscos, sobretot a la part de l’obaga, boscos frondosos i encantadors.

Us deixo unes quantes imatges perquè vosaltres mateixos valoreu. Us el recomano.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari

I les pensions ?

El sentiment que Espanya ens arrossega al fons del pou més profund i ens empeny al precipici és cada vegada més gran. Seguint aquest camí, allò que el poble de Catalunya va aprovar el 2005, l’actual Estatut, quedarà en paper mullat d’aquí a quatre dies. El procés cap a la consolidació d’un estat propi és cada vegada més necessari i, per cada cop més persones, l’única sortida possible per no enfonsar-nos en aquest vaixell anomenat Espanya que va a la deriva des de fa molts anys.

Però és cert que per molta gent, aquest procés cap a la independència genera dubtes, pors, preguntes que haurien de començar a tenir resposta. Una d’elles és allò pel qual treballem durant tota la nostra vida laboral i que ens ha d’assegurar el benestar en la nostra edat de jubilació: les pensions.

Qui ens pagarà les pensions ? No ens tornaran pas els diners que durant tota la nostra vida hem pagat a l’estat !! diuen molts….. Si marxem, què passarà amb els nostres diners que la Seguretat Social té ?…. i així creixen els interrogants i les pors.

El primer que cal explicar és com funciona i com va néixer el sistema de pensions: Es tractava de concertar un pla de pensions amb l’Estat que es cobrava mes a mes en forma de retenció en la retribució per la feina, perquè en arribar l’edat de jubilació, aquest mateix Estat ens donés la paga. El problema era que en posar en marxa aquest sistema, ningú havia cotitzat prèviament, pel que era necessari que aquells que en aquell moment estiguessin treballant paguessin la pensió a aquells que ja estaven en edat de rebre-la. I aquí comença el problema. El que s’ha transmés sempre als ciutadans és que les seves retencions van a parar a la seva pròpia pensió de jubilació, la qual cosa és falsa. El sistema de pensions, tal com està muntat, funciona perquè els que arriben, paguen als que ja no treballen, com qualsevol sistema piramidal. Amb un sistema piramidal, l’única forma que pugui ser sostenible és que cada any s’inscrigui més gent que l’anterior.

És a dir, que en contra del que creiem, el que cadascun de nosaltres paguem a la Tresoreria General de la Seguretat Social en concepte de cotització per jubilació, no ens ho guarden per quan estiguem jubilats, sinó que el fan servir per pagar les pensions actuals.

No crec que després de veure com han gestionat els nostres diners des d’Espanya, ens quedin gaires garanties de poder cobrar les nostres penions. Després de veure com se’n van els nostres impostos per fer autopistes que no van en lloc, línies d’AVE sense passatgers i aeroports sense vols ni avions, i com serveixen per rescatar als amics de la banca, els dubtes i la pregunta hauria de ser: si ens quedem a Espanya, cobrarem la nostra pensió ?

I a Catalunya ? Com ens en sortiríem ? Doncs els càlculs ens diuen que el superàvit seria de més de 1.000 milions d’euros anuals. És a dir, amb el que a Catalunya generem amb el nostre treball, amb el que ens descompten per pagar a la Seguretat Social, si tinguéssim una Hisenda pròpia, podríem pagar les pensions de tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen al nostre país, i  ens quedarien encara reserves de més de mil milions d’euros.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pla de Bages

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

Galeria | Deixa un comentari