Negociar el pacte fiscal ?

En els últims dies m’he trobat amb força gent que es pregunta per què ERC assegura que anar a Madrid a negociar el pacte fiscal és perdre el temps, i a la vegada hi anem formant part de la comissió negociadora que el govern va proposar, formada per CiU, ERC i ICV-EUiA, els partits que van donar suport al pacte.

Crec que no cal ja repetir que ERC ha estat l’únic partit independentista al Parlament de Catalunya defensat la plena sobirania del nostre país ens els últims anys. I ho hem fet amb encerts i errors, segur.

I en l’actual situació econòmica, en la que el dèficit fiscal que patim pel fet de continuar sota el control de l’estat que el 1714 ens va prendre totes les llibertats, és asfixiant, més que mai es fa necessari tenir fermesa i decididament, portar aquest país a la seva plena llibertat. Això és el que faríem si tinguéssim 68 diputats, però no els tenim.

I de moment qui, legítimament ostenta el govern és CiU. I de moment va plentejar fa mesos al Parlament, un pacte fiscal que acabés amb el dèficit de Catalunya.

I des d’ERC crec que hem dit per activa i per passiva, que des del moment que parlem de “pacte” anem malament. Perquè Espanya no ha complert mai cap pacte, i perquè tenim la raó dels números, i per tant no es tracta d’anar a pactar res, sinó de plantar cara i definir des del Parlament el “concert econòmic”

I vam dir que ens posaríem al costat del govern en tot allò que signifiqués un avenç per Catalunya. Si CiU planteja el concert, nosaltres no hi podem pas votar en contra.

Nosaltres volem un estat propi. I una de les primeres coses que ha de tenir un estat, és una hisenda pròpia, una agència tributària. Crec que aquest és un punt esencial pel que fa al recolzament que donem a la proposta de CiU. Si volem un estat propi, i CiU de moment planteja la creació d’una agència tributària pròpia, no hi podem votar en contra. Ja serà un pas que haurem fet. Ja la tindrem.

Crec que aquest és un dels punts esencials que fa que ajudem al govern, no a negociar a Madrid, sinó anar-hi a vetllar perquè d’aquesta proposta de creació de la hisenda pròpia no se’n rebaixi ni un pèl.

Per tant nosaltres anem a Madrid a parlar del que el Parlament ha decidit democràticament. No a negociar.

Per això diem que anar a “pactar” és perdre el temps. No el perderem si mentrestant dibuixem el full de ruta de la negociació amb Europa per esdevenir un estat. I al Parlament hi ha en aquests moments una majoria suficient per emprendre aquest camí.

El doble de Todd

El títol pot portar confusions. Todd és una persona, sí. Però no em refereixo a algú que se li assembla. Todd, Todd Rundgren és músic, productor, creador, inventor musical, mestre…. i em refereixo a un dels seus àlbums. És un àlbum doble i es diu Todd, per això sempre n’hem dit el doble de Todd. I és que finalment l’he aconseguit. En format CD i gràcies a Amazon.

Feia anys, molts anys, des del segle passat 🙂 que el buscava. Si l’escolteu potser endevinareu perquè.

Vaig descobrir en Todd Rundgren cap allà l’any 76 o 77,  més o menys. I el vaig descobrir  amb dos dels seus primers àlbums: “Runt” i “Something/Anything”. M’és molt difícil descriure la música i el talent del Todd. Jo que en aquells temps intentava tocar la guitarra i formar un grup, i per tant, descobrint i coneixent el difícil que és això de tocar, vaig quedar embadalit quan vaig veure que un noi de 22 anys havia gravat un disc ell tot sol, tocant tots els instruments. Composant cançó per cançó, instrument per instrument i després gravant pista per pista cadascun d’ells. D’això en va sortir “Runt”: una meravella.

La música del Todd potser és una barreja de música melòdica, pop i rock. És capaç de deixar-te tocat amb una melodia com “Dust in the wind” o “Hello it’s me” i després portar-te al rock més  elèctric amb “Birthday Carol”

L’èxit li va arribar amb “A wizard, a true star”, però poc després vaig sentir a casa d’un amic, el “doble del Todd”, àlbum gravat en directe el 1974. I ho he recordat sempre. Una de les tardes, emocionalment musicalment parlant més completes, joioses, màgiques, energètiques…. el que vulgueu. Un àlbum en directe sempre aporta un grau de màgia i energia especial.

Doncs d’això en deu fer uns 35 anys.. no l’havia pogut escoltar més. Però les noves tecnologies m’han fet aquest regal. Ja el tinc, i l’escolto dia i nit… hi ha àlbums que haurien d’escoltar-se a totes les escoles. La capacitat de composició d’una persona com en Todd Rundgren no pot quedar reduïda a quatre gats. En Todd ha estat últimament fent classes màster a EEUU, a, però aquí continua sent autènticament desconegut.

Todd Rundgren té la prodigiosa capacitat dels genis de fer fàcil allò que és difícil: quatre notes, quatre acords per expressar un sentiment, una idea, un suspir, una estrella, un silenci…. i que el resultat sigui emocionant.

Us deixo per acabar una mostra més d’aquest artista, una raresa d’aquestes que es troben a la xarxa: Todd Rundgren i Joe Jackson versionant a George Harrison amb “With my guitar gently wheeps“

Imatges de l’estiu

Aquesta galeria conté 10 fotografies.