Negociar el pacte fiscal ?

En els últims dies m’he trobat amb força gent que es pregunta per què ERC assegura que anar a Madrid a negociar el pacte fiscal és perdre el temps, i a la vegada hi anem formant part de la comissió negociadora que el govern va proposar, formada per CiU, ERC i ICV-EUiA, els partits que van donar suport al pacte.

Crec que no cal ja repetir que ERC ha estat l’únic partit independentista al Parlament de Catalunya defensat la plena sobirania del nostre país ens els últims anys. I ho hem fet amb encerts i errors, segur.

I en l’actual situació econòmica, en la que el dèficit fiscal que patim pel fet de continuar sota el control de l’estat que el 1714 ens va prendre totes les llibertats, és asfixiant, més que mai es fa necessari tenir fermesa i decididament, portar aquest país a la seva plena llibertat. Això és el que faríem si tinguéssim 68 diputats, però no els tenim.

I de moment qui, legítimament ostenta el govern és CiU. I de moment va plentejar fa mesos al Parlament, un pacte fiscal que acabés amb el dèficit de Catalunya.

I des d’ERC crec que hem dit per activa i per passiva, que des del moment que parlem de “pacte” anem malament. Perquè Espanya no ha complert mai cap pacte, i perquè tenim la raó dels números, i per tant no es tracta d’anar a pactar res, sinó de plantar cara i definir des del Parlament el “concert econòmic”

I vam dir que ens posaríem al costat del govern en tot allò que signifiqués un avenç per Catalunya. Si CiU planteja el concert, nosaltres no hi podem pas votar en contra.

Nosaltres volem un estat propi. I una de les primeres coses que ha de tenir un estat, és una hisenda pròpia, una agència tributària. Crec que aquest és un punt esencial pel que fa al recolzament que donem a la proposta de CiU. Si volem un estat propi, i CiU de moment planteja la creació d’una agència tributària pròpia, no hi podem votar en contra. Ja serà un pas que haurem fet. Ja la tindrem.

Crec que aquest és un dels punts esencials que fa que ajudem al govern, no a negociar a Madrid, sinó anar-hi a vetllar perquè d’aquesta proposta de creació de la hisenda pròpia no se’n rebaixi ni un pèl.

Per tant nosaltres anem a Madrid a parlar del que el Parlament ha decidit democràticament. No a negociar.

Per això diem que anar a “pactar” és perdre el temps. No el perderem si mentrestant dibuixem el full de ruta de la negociació amb Europa per esdevenir un estat. I al Parlament hi ha en aquests moments una majoria suficient per emprendre aquest camí.