Amb il•lusió !, president

El passat dimecres 25 de juliol es va aprovar al Parlament de Catalunya l’acord sobre el pacte fiscal. Finalment l’acord es va dividir en 7 apartats per poder trobar el màxim consens possible en els màxims punts possibles, i així dels 7 punts de l’acord, 6 es van aprovar per unanimitat. El PSC es va abstenir en el punt que aprova l’Agència Tributària Catalana que haurà de gestionar i recaptar tots els impostos amb total capacitat normativa, i que estableix una quota de retorn a l’Estat en concepte de serveis prestats pel govern espanyol a Catalunya. En aquest punt hi van votar en contra el PP, junt amb Solidaritat i Ciutadans que van votar en contra de tots els punts.

Aquest apartat 4, el punt clau de l’acord, es va aprovar amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i el vot del diputat Joan Laporta. Hi ha doncs una majoria al Parlament (més del 61%) per portar a terme els passos que aquest país necessita. Però espero que, de la mateixa manera que el diputat i ex-conseller Ernest Maragall del PSC hi va votar a favor, trencant la disciplina de vot del seu partit, molts d’altres s’hi sumin en el futur. Estic segurt que l’evidència i necessitat farà obrir els ulls a d’altres representants polítics.

I aquest és un pas important, primer de tot perquè és del tot necessari. Catalunya està asfixiada. Aquest mes el govern ja no ha pogut fer front al pagament dels concerts a hospitals i escoles. Podem pensar un moment, si fa tan sols dos anys o un any ens haguessin dit que a dia d’avui estaríem en una situació de no poder pagar la sanitat i l’educació, què haguéssim dit ???

En poc temps podem perdre molts drets que ens hem guanyat amb molt d’esforç. I tot per pagar autopistes sense cotxes i aeroports sense avions que han satisfet els interessos d’uns particulars molt particulars.

Però en segon lloc és un pas important perquè no té volta enrera. I en aquest sentit CiU i el president Mas farien bé en tenir ben pensat quin serà el pla B. No per ells, sinó pel país. Els ciutadans i ciutadanes d’aquest país necessiten urgentment surtir d’aquesta situació d’asfíxia i sembla que no ens han deixat cap altre camí que el de poder decidir del tot el nostre futur i exercir el nostre dret d’autodeterminació, dret reconegut per la Nacions Unides. Sap el president que ERC estarà al costat, al costat dels catalans i catalanes per fer aquest pas. I tot i ser un pas difícil, cal tenir clar el per què cal fer-ho. I amb tot l’orgull de poder portar aquest país a la llibertat i a la justícia. Que no pateixi ningú. Aquest és un pas que cal fer a favor de, mai en contra de…. i per fer-lo cal convenciment, seriositat, compromís, generositat, i … el que vostè president tant li agarada, il·lusió. Sí president… cal fer el pas, i amb il·lusió, si us plau.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s